IMPLICA'T

Jo tinc molt clar que la solució als problemes socials que pateix el nostre país passen per Esquerra Republicana de Catalunya, deixem-se de collonades que mai les podran arreglar ni CiU que no s’entenen ells mateixos i que a la primera de canvi pactes a la baixa per qualsevol plat de llenties, les propostes del PSC sempre passen per el sedàs del PSOE el seu germà espanyolista i aquest ja sabem com les gasta, i ICV aquest el seu discurs es donem una cadira i et faré un memoràndum al teu favor, per tant l’opció valida és l’esquerra nacional aquella que trepitja de peus a terra, veient la realitat del nostre país i buscant uns nous camins que ens portin a una nació lliure, així ho ha expressat el President d’ERC en Joan Puigcercós, en el seu discurs que reproduïm tot seguit:

Esquerra va empènyer un Estatut amb un doble objectiu, o bé aconseguir major autogovern o bé posar en evidència els límits de l’Espanya plural. No hem assolit més autogovern, però esquerra a guanyat el discurs quan hem posat al descobert la fi de l’estat autonòmic, Esquerra ha posat de manifest las contradiccions entre el PSC i el PSOE. Per primera vegada el PSC ha hagut de decidir si votava o no els pressupostos del PSOE; és un fet històric, els diputats del PSC ha deixat de ser invisibles, gràcies a la pressió d’ERC. Esquerra també ha arrossegat a CiU cap el Dret de Decidir i hem posat en relleu les contradiccions entre Convergència i Unió.

Gràcies a la força d’ERC, aquest partits ara competeixen entre ells a veure qui defensa millor els interessos de Catalunya i això a Esquerra ho aconseguit amb només una vintena de diputats i diputades al Parlament.

L’incertesa que planteja l’actual conjuntura amb la crisi econòmica i esperant un sistema de finançament nou i la sentència del tribunal constitucional, ens porta a una cruïlla i hem de saber triar, hem d’anar més enllà, hem d’anar cap un horitzó nacional, però per això tots i totes ens hem d’implicar: implica’t amb un nou projecte, es un nou horitzó!!! Ho hem d’anar demanant, ho hem d’anar dient i repetint: IM-PLI-CA’T!!!!.

Hi ha gent que ens diu que són la Catalunya optimista, és el conte d’Alicia en el país de les maravillas. Però si que hi ha la Catalunya emprenyada, són la gent resignada , són la gent vençuda, amb la gent que deserta com a ciutadans a lluitar per un nou horitzó. Molta d’aquesta gent són sobiranistes de saló, que parlem molt i treballen poc.. i hi ha també la Catalunya ambiciosa, la Catalunya valenta, la Catalunya que arrisca. Aquesta es la nostra Catalunya, la de la gent valenta, la de la gent amb empenta que no es resigna ni es cansa. En aquesta Catalunya ambiciosa, valenta, en aquesta Catalunya que arrisca no sobra ningú. Tots i totes ens hem d’implicar en fer un salt cap el nou estadi, mirant un nou horitzó de sobirania plena.

Estem guanyat el debat ideològic, estem guanyant la batalla a les idees, estem guanyant i Esquerra ha començat la remuntada, no en tinc cap dubte. Esquerra es l’opció guanyadora però necessitem que ens impliquem tots junts per fer de Catalunya un país d’oportunitats i portar el nostre país al destí que li toca: el de les nacions lliures d’Europa.

IMPLICA'T

Jo tinc molt clar que la solució als problemes socials que pateix el nostre país passen per Esquerra Republicana de Catalunya, deixem-se de collonades que mai les podran arreglar ni CiU que no s’entenen ells mateixos i que a la primera de canvi pactes a la baixa per qualsevol plat de llenties, les propostes del PSC sempre passen per el sedàs del PSOE el seu germà espanyolista i aquest ja sabem com les gasta, i ICV aquest el seu discurs es donem una cadira i et faré un memoràndum al teu favor, per tant l’opció valida és l’esquerra nacional aquella que trepitja de peus a terra, veient la realitat del nostre país i buscant uns nous camins que ens portin a una nació lliure, així ho ha expressat el President d’ERC en Joan Puigcercós, en el seu discurs que reproduïm tot seguit:

Esquerra va empènyer un Estatut amb un doble objectiu, o bé aconseguir major autogovern o bé posar en evidència els límits de l’Espanya plural. No hem assolit més autogovern, però esquerra a guanyat el discurs quan hem posat al descobert la fi de l’estat autonòmic, Esquerra ha posat de manifest las contradiccions entre el PSC i el PSOE. Per primera vegada el PSC ha hagut de decidir si votava o no els pressupostos del PSOE; és un fet històric, els diputats del PSC ha deixat de ser invisibles, gràcies a la pressió d’ERC. Esquerra també ha arrossegat a CiU cap el Dret de Decidir i hem posat en relleu les contradiccions entre Convergència i Unió.

Gràcies a la força d’ERC, aquest partits ara competeixen entre ells a veure qui defensa millor els interessos de Catalunya i això a Esquerra ho aconseguit amb només una vintena de diputats i diputades al Parlament.

L’incertesa que planteja l’actual conjuntura amb la crisi econòmica i esperant un sistema de finançament nou i la sentència del tribunal constitucional, ens porta a una cruïlla i hem de saber triar, hem d’anar més enllà, hem d’anar cap un horitzó nacional, però per això tots i totes ens hem d’implicar: implica’t amb un nou projecte, es un nou horitzó!!! Ho hem d’anar demanant, ho hem d’anar dient i repetint: IM-PLI-CA’T!!!!.

Hi ha gent que ens diu que són la Catalunya optimista, és el conte d’Alicia en el país de les maravillas. Però si que hi ha la Catalunya emprenyada, són la gent resignada , són la gent vençuda, amb la gent que deserta com a ciutadans a lluitar per un nou horitzó. Molta d’aquesta gent són sobiranistes de saló, que parlem molt i treballen poc.. i hi ha també la Catalunya ambiciosa, la Catalunya valenta, la Catalunya que arrisca. Aquesta es la nostra Catalunya, la de la gent valenta, la de la gent amb empenta que no es resigna ni es cansa. En aquesta Catalunya ambiciosa, valenta, en aquesta Catalunya que arrisca no sobra ningú. Tots i totes ens hem d’implicar en fer un salt cap el nou estadi, mirant un nou horitzó de sobirania plena.

Estem guanyat el debat ideològic, estem guanyant la batalla a les idees, estem guanyant i Esquerra ha començat la remuntada, no en tinc cap dubte. Esquerra es l’opció guanyadora però necessitem que ens impliquem tots junts per fer de Catalunya un país d’oportunitats i portar el nostre país al destí que li toca: el de les nacions lliures d’Europa.

El joc de l'estruç

El passat dimarts dia 13 de gener, es va celebrar el ple ordinari de l’ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, en el sisè. punt de l’ordre del dia es presentava una moció del PSC de Sant Fost, a proposta de la Federació del PSC nacional, per demanar la condemna institucional, dels atacs d’Israel sobre la franja de Gaza, en el punt quart que en el seu text íntegre deia així;

Quart.- Reclama el retorn de la treva que Hamas a trencat, per tal de recuperar el compromís per un acord de pau iniciat al procés d’Annápolis al 2007, comptant amb l’auspici de les instàncies internacionals, al mateix temps que reclama a Israel que respecti aquest dret internacional, la carta dels drets humans i compleixi les 15 resolucions que l’ONU ha aprovat des de l’any 2006.

El grup d’ERC va presentar una esmena aquest punt, doncs, es posava en el mateix cistell, l’oprimit que l’opressor, l’esmena no va prosperar, segons paraules de la portaveu del PSC, era una esmena genèrica del PSC i no admetia canvis, (fals) tot i això aquest regidor va votar Si, però amb explicació de vot. Com no podia ser d’altra manera la resta de partits es van sumar amb el vot positiu per aquesta moció.

No puc entendre (o si), com una moció de caire municipalista no la poden canviar encara que vingui de la federació central, què es vol amagar?, la mala consciència per la venda d’armes, és per això que es posa en el mateix sac, aquell que es defensa el que és seu amb pedres i mandrons (Israel 10 morts) i aquell que ataca amb avions i canons (Palestins 1200 morts), que volen justificar davant de la ciutadania posant a Hamas com el precursor de la revolta, és que tenen por que el diners que surten de les arques Israelites arreu del món, tanquin l’aixeta, o volen tapar el negoci de venda d’armes que espanya realitza.

Cal dir que tots els governs espanyols, des de l’inici de la transició i encapçalats per els seus presidents de govern; Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez, José Maria Aznar i José Luis Rodriguez Zapatero, varen permetre i permeten la venda d’armes de fabricació espanyola al països amb conflictes interns o guerres obertes.

Malgrat estar d’acord amb el rebuig a la violència a la que fa referència la proposta, tinc molt clar que aquesta moció presentada pel PSC, filial del PSOE, serveix per emmascarar la realitat d’uns fets, perquè, com si no rebutgen la violència, que és el darrer punt de la cadena, abans de deixar de vendre armes, que són la causa/efecte de la mateixa.

Toni Pinyero