Política.....la més crebant

Quan vaig llegir l’escrit de GSF, publicat el divendres dia 30 de gener al contrapunt i amb el títol Diàleg real del POUM, no vaig poder reprimir-me de sentir vergonya al·liena, per veure la incompetència política d’aquest grup d’electors, que volen dur les regnes del nostre poble, amb el que ells diuen “coherència” i que jo diria desconeixement galopant, del dia a dia en la funció diària i política municipal. També puc entendre el perquè d’aquests atacs tan directes i tant poc polítics cap Esquerra, ja que per ells, ERC ha estat la bèstia negra que els hi ha fet un “un Jaqué a la Reina” trencant totes les possibilitats de governar el poble, (malgrat que van ser ells mateixos amb la seva avarícia de poder, els que van obligar a fer un nou pacte més de consens), i tot això encara no s’ha paït, per tant per ells, l’enemic polític no és altre que ERC.

Al llarg d’aquest temps he vist com els seus representants a la hora de fer una exposició dels fets i donar un clar i vàlid argumentari, han fet tot el contrari, han fet un discurs domèstic sense cap contingut ni valor, senzillament per sortir del pas, d’això ells en diuen, tenir criteri polític, (que és allò que diuen que ERC no té).
Agraeixo la recopilació de dades que han fet sobre ERC, però la veritat, no calia, perquè si veritablement ells no veuen la diferència del Poum que ERC deia que no volia i el que està treballant i consensuant l’equip de govern, amb les millores fetes i les possibles que es faran a sol·licitud dels veïns i Associacions, en demostra un cop més, que la seva visió política és més curta que la cua d’un conill.
Però hi ha una cosa que encara no puc entendre, es què, si ERC com diu en el seu escrit, està fent un ús dels interessos partidistes, perquè quan aquest Poum va començar a tenir forma física amb el govern d’IUSF, i mai va ser consensuat per cap veí, ni per cap associació, (exceptuant les al·legacions prescrites per la llei), la portaveu d’aquest grup d’electors, que a les hores formava part d’aquell govern, no demanava el mateix consens i participació, que ara demana com a prioritat i amb clau de referèndum, d’això senyors si que en dic jo, interessos partidistes.
Cal fer una reflexió profunda davant d’aquesta realitat que ara es comença a desfermar amb acusacions que no porten en lloc, però la manca de criteris polítics i d’opcions vàlides, fa tenir un perill de retornar als anys de la discòrdia governativa de Sant Fost, però per no caure en el parany cal recordar al poeta que deia:

Deixeu que cremin les teies a la llar,
amb la llengua que en son bressol mamaren,
però tinguem cura que aquesta escalfor,
no comporti noves lluites.